Els principis bàsics d'animació, formulats per les lluminàries de Disney Ollie Johnston i Frank Thomas, comprenen 12 principis rectors destinats a millorar la vitalitat i el compromís de les animacions. Aquests principis inclouen l'esquaix i l'estirament, l'anticipació, la posada en escena, l'acció directa i la postura per posar, el seguiment i l'acció superposada, l'entrada lenta i la sortida, els arcs, l'acció secundària, el temps, l'exageració, el dibuix sòlid i el carisma.

L'animació "Straight Ahead" implica la creació seqüencial de fotogrames, començant des del punt inicial i avançant linealment. S'utilitza habitualment per representar moviments ràpids o complexos. En canvi, l'animació "Pose to Pose" comença establint fotogrames clau, seguit de la interpolació de fotogrames intermedis. Aquest mètode s'aplica normalment per transmetre seqüències emocionals o dramàtiques.

El temps en l'animació imparteix pes i intenció als moviments. El ritme d'una acció, sigui ràpid o deliberat, configura com els espectadors perceben les emocions, les intencions o les narracions que es desenvolupen. El temps també juga un paper fonamental a l'hora de sincronitzar les accions físiques amb el so o el diàleg.

La velocitat de fotogrames dicta el nombre de fotogrames que es mostren per segon a l'animació. Una velocitat de fotogrames més alta generalment produeix un moviment més suau, però requereix més recursos per a la creació i la representació de fotogrames. Les velocitats de fotogrames habituals inclouen 24, 30 o 60 fotogrames per segon.

"Follow Through" i "Overlapping Action" són tècniques matisades però fonamentals en animació. "Follow Through" implica certs elements d'un personatge que continuen movent-se després que el personatge deixi el seu moviment principal, imitant la física del món real. Per exemple, quan un personatge deixa de córrer, la seva roba i els seus cabells poden continuar avançant a causa de la inèrcia. "Acció superposada" es refereix a la compensació de moviments que es produeixen simultàniament però amb diferents hores d'inici. Per exemple, quan un ocell animat vol, el moviment de l'ala queda lleugerament endarrerit amb el moviment del cos, donant fluïdesa i complexitat a l'animació. El domini d'aquestes tècniques aprofundeix la immersió de l'espectador i la connexió emocional amb les escenes animades, fent-les essencials per als animadors seriosos.

L'interpolació, derivada de "entremig", constitueix una tècnica d'animació crítica utilitzada per crear la il·lusió de moviment. Implica generar fotogrames intermediaris que superen la bretxa entre dues imatges clau, suavitzant eficaçment les transicions per crear moviments sense problemes. Tot i que aquest procés es pot realitzar manualment, nombroses solucions de programari d'animació l'han racionalitzat i automatitzat. L'interpolació té un paper fonamental en l'animació, ja que assegura que els moviments flueixen sense problemes i semblen naturals. En absència de fotogrames de transició, les animacions poden mostrar entrecortes i inconnexió. En incorporar l'interpolació, els animadors poden assolir un nivell de fluïdesa i realisme que eleva la qualitat general de les seves animacions, captivant el públic amb moviments realistes.